La Trama urbana de Besalú a la baixa edat mitjana : evolució i característiques d'un model marcat per l'orografia / Joan Frigola Torrent
Frigola i Torrent, Joan


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 9-22 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El nucli antic de Besalú, ocupat de manera pràcticament continuada des d'inicis de l'edat del ferro, s'alça estratègicament al capdamunt d'un petit turó de fàcil defensa, flanquejat pels cursos del riu Fluvià i la riera de Capellada. L'auge polític i econòmic assolit durant el període carolingi, moment en què la població esdevingué capital comtal, es va mantenir en menor o major grau durant bona part de l'edat mitjana i va anar acompanyat d'una expansió urbana contínua. A mesura que la vila creixia, l'urbanisme es va haver d'anar adaptant a un seguit de condicionants orogràfics i hidrogràfics, alguns de difícil solució, que van acabar configurant una estructura urbana única i particular.

Girona a l'esdat mitjana. L'urbanisme / Josep M. Nolla, Jordi Sagrera
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 69-94 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Girona es va mantenir reclosa dins les muralles fins a la creació del conjunt episcopal de Sant Feliu vora la porta nord de la ciutat. Els carolingis reconstruïen les muralles i eixamplaven el recinte cap el nord. Al segle XI es formava el burg de Sant Feliu i al XII l'eixample meridional, especialment l'Areny i el seu mercat. Al segle XIII s'incorporarien al procés urbà el burg de Sant Pere i el Mercadal. El creixement es densificaria fins a mitjan segle XIV amb nombrosos establiments. A la segona meitat del segle XIV, la ciutat s'estancava però encara va construir un nou recinte emmurallat.

L'Urbanisme de la vila de Roses (segles XI-XVIII) : la complementarietat de les fonts d'informació / Marcel Pujol Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


En: Rodis, núm. 1 (2018) , p. 69-94 : il. (Dossier. Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'evolució urbanística de Roses durant l'edat mitjana té el seu origen en la creació del monestir de Santa Maria de Roses, al redós del qual es formarà el primer nucli urbà, esmentat documentalment a finals del segle XI. El creixement demogràfic i econòmic del segle XIII permetrà crear un eixample de planta regular que a finals del segle XIII s'acabarà envoltant d'un nou recinte emmurallat. Per altra banda a extramurs es formaren dues àrees urbanes més a davant de mar, una comercial i militar, el barri del Port, i una de pesquera a Les Botigues.